Reflexió Tinglink - Noelia

Tal com hem destacat al nostre Thinglink, “els ingredients que conformen les nostres vivències durant aquest MFP 2018/19 han set variats, enriquidors, gustosos i sorprenents”. Però, per tal d’oferir una perspectiva completa d’aquesta experiència, és fonamental establir d’on partia jo i quines eren les meves expectatives abans d’endinsar-me en el món de la docència. La idea del meu futur com a professora ja em ve rondant pel cap des que era molt petita, i com m’agraden els idiomes vaig decidir especialitzar-me en anglès. Em va agradar molt la carrera, però la major part de les assignatures estaven centrades en aspectes històrics, descriptius o literaris de l’anglès, no en la vessant docent. Per això mateix, em vaig apuntar al màster amb il·lusió i un poc de por, ja que, en el fons, pensava: i si ara provo l’ensenyament de l’anglès i no m’agrada el gust?

El primer bloc teòric del màster va fer que els meus dubtes comencessin a dissipar-se, ja que les diferents assignatures ens varen proporcionar coneixements de qualitat per poder aportar el nostre gra d’arena i anar millorant el sistema educatiu. El fet de tenir les eines necessàries per poder influir en les vides dels adolescents va substituir la por per la motivació, ja que la càrrega de responsabilitat dels docents és molt alta. D’aquesta manera, les competències bàsiques, l’aprenentatge significatiu, les eines TIC com a plataformes educatives, l’atenció a la diversitat, l’ensenyament personalitzat, les activitats dinàmiques, l’educació emocional i el treball cooperatiu són només alguns dels ingredients que els professors del primer bloc temàtic han emfatitzat. Aquesta primera presa de contacte amb la teoria em va fer ser conscient de la necessitat de canviar la dinàmica de les classes tradicionals que, en general, jo havia presenciat a l’institut.

Quan vaig començar els deu dies d’observació a l’institut, vaig sentir que realment estava on havia d’estar. La meva tutora de pràctiques em va acollir molt bé i tots els professors del departament d’anglès em varen obrir les portes de les seves classes. Per això, ja des del primer dia d’observació vaig sentir que aprendria molt. És cert que les idees teòriques que havíem estat treballant durant les classes del màster no es veien reflectides a l’institut, i que cal treballar molt intensament per tal de poder progressar. No obstant això, penso que la màxima finalitat de les classes teòriques del màster ha de ser formar als futurs docents de manera que aquests siguin capaços d’instaurar als centres les noves metodologies que han après, utilitzar diferents suports i recursos digitals per treure el màxim partit del potencial dels alumnes i dinamitzar les classes, entre d’altres.

Finalment, a l’acabar el segon bloc teòric del màster, hem après que l’avaluació hauria de ser gratificant i reguladora (tal com Neus Sanmartí destaca), hem estudiat en què consisteixen els entorns d’aprenentatge i hem entès que la innovació hauria de ser el nostre objectiu primordial. Ara tots els ingredients que necessitem per iniciar el segon període de pràctiques ja estan suficientment cuinats per ser servits! Ara és el moment d’aplicar tot allò que els professors ens han transmès al llarg del màster i sobretot, intentar-ho amb ganes i optimisme!

Tiching. (13 juny del 2017). #HablamosdeEducación con Neus Sanmartí [Archiu de vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=tzvNw_moNeA&feature=youtu.be

THINGLINK - TICHING EIVISSA

Reflexió - Laura G.

Com ja vaig esmentar en la meva presentació, sempre he sabut que volia dedicar-me a la docència. En aquest cas, aquest màster era la passa que faltava en la meva formació per tal d’arribar a aconseguir aquell desig que m’animava a estudiar. El meu punt de partida eren només els meus records com alumna i la motivació d’arribar a ser com aquells professors que varen deixar empremta no només en la meva formació acadèmica i professional, sinó també en la meva vida personal. Per tant, vaig començar el curs amb moltes ganes, inseguretats també, però sobretot il·lusió. 

En començar les classes teòriques, vaig sentir-me una mica atabalada per la quantitat d’informació i treball que havia de manejar un docent. Però aviat aquesta sensació va desaparèixer, i va ocupar el seu lloc l’emoció que tots els professors transmetien de voler canviar la situació i el sistema actual. Sobretot, em va servir per reflexionar sobre la necessitat de canvi i l’objectiu utòpic cap al qual hauríem d’encaminar-nos. Amb la visió del coneixement teòric, vaig animar-me a formar part d’aquest seguit de professors que aposten per un nou futur, amb noves metodologies, recursos, idees… I no només vaig aprendre d’ells, sinó que també m’han influït positivament les múltiples visions i perspectives dels meus companys i els seus coneixements, tots encaminats cap a una mateixa finalitat: aconseguir el repte de millorar sempre. En definitiva, vaig reafirmar les meves ganes de convertir-me en professora. 

Però, que va passar en el moment del primer contacte amb la realitat de l'aula als centres? Essent honesta, vaig pensar que tot allò que veiem a nivell teòric era una il·lusió -una mena de fantasia en un món ideal- que no tenia cabuda en la realitat. Quant al meu centre, comparteixo la idea del meu company: la metodologia e innovació de l’educació que veiem a la nostra teoria dista de la realitat de l’institut. En qualsevol cas, en lloc de cercar culpables o acceptar el mètode que proposa la realitat, segueixo apostant per un model més utòpic. Què seria l’ideal? Que totes les persones involucrades en l’àmbit educatiu es trobessin en una formació constant i comptessin en tot moment amb la motivació per aconseguir millorar sempre. Per tant, és una feina conjunta que, encara que no en un futur immediat, realment considero que arribarem a aconseguir. Queda molta feina per fer, però, per acabar amb la meva reflexió, no perdem de vista les paraules de Gandhi: “The future depends on what you do today.” Així que, ànim companys, amb petites passes ho aconseguirem! 

Ester Ribas

El nostre procés d'aprenentatge

Després del primer bloc teòric del MFP, vàrem començar el primer període del pràcticum. Un breu però intens contacte amb el món docent i amb el nostre futur professional que hem volgut representar al nostre Thinglink d'una manera molt visual i comunicativa, per tal d'apropar la nostra visió del procés.

En la meva opinió he de dir que la possibilitat que suposa disposar de dues setmanes com primer contacte abans del segon bloc del pràcticum, és sens dubte útil i orientatiu. Per començar et brinda la possibilitat de conèixer al teu tutor, la persona que t'acompanyarà durant les pràctiques, et guiarà i t'anirà mostrant a poc a poc la feina que fa dins l'aula, i que per últim, t'avaluarà. D'altra banda et permet conèixer als grups amb els quals treballaràs i per als quals programaràs una unitat didàctica. A més coneixeràs altres grups i altres professors, el que et permet vorer als diferents grups a diferents professors o ambients.

El pràcticum, per tant, ha suposat una primera pressa de contacte amb la docència, curta, però intensa.

Per aquest segon bloc teòric ressaltaria 2 aspectes que per mi han estat fonamentals. Per una banda el treball amb unitats didàctiques, tan necessàries com laborioses, i d'altra banda el treball amb eines que ens permetran diversificar metodològicament, ampliar coneixements i compartir continguts d'una manera senzilla i divertida. D'altra banda, hem descobert el món de les llicències Creative Commons i els REA, així com eines per crear-ne.

El nostre Thinglink

Ara ja coneixem més profundament els processos i els entorns d'aprenentatge, som capaços de treballar amb eines i plataformes digitals per crear i modificar recursos didàctics a l'altura del que s'espera dels professors del futur (més proper que llunyà).

És en aquest punt, just abans de començar el segon període de pràcticum, mirem cap al futur i cap als canvis que són ja imparables, tot i no suposar una majoria als centres docents (cosa que vàrem poder observar durant el període de pràcticum). Queda molta feina per fer i som nosaltres, els que ara haurem de treballar i esforçar-nos per anar, a poc a poc, implantant noves tecnologies, metodologies, eines i procediments, que actualitzin els centres, els departaments, les aules i en definitiva, evolucionar juntament amb tota la comunitat educativa, apropant-la als canvis socials, culturals i econòmics que marquen el nostre temps. Serem nosaltres els que haurem d'apostar per innovar, crear i compartir, tal com ho deia Eduard Vallory durant la seva visita a la UIB d'Eivissa.

Suposo que caminem cap a la utopia, com tantes voltes hem vist durant les classes, els debats i les reflexions. La utopia d'una educació millor, i no només això, una educació que no s'entengui si no és en relació directa amb els canvis, les demandes, i en contínua evolució, com els alumnes amb els quals treballem. És i serà l'única forma de no quedar-se endarrere, ser valents, ser crítics amb la nostra feina i amb la responsabilitat que suposa. Valorar el que és positiu reformular el que és millorable. 

Comencem el segon període de pràctiques mirant cap al futur i amb l'esperança de poder donar la millor versió de nosaltres mateixos.

PLE SEGONS LES FASES DE ZIMMERMAN

PLE Carlos Garcia Torres

PLE

Les noves tecnologies han canviat la forma de concebre molts d'àmbits de la nostra vida, i com no pot ser d'altra manera, la forma com aprenem i eduquem. Amb l'ajuda de les eines digitals i internet cadascun de nosaltres podem triar la nostra forma d'organitzar-nos, planificar-nos observar-nos, etc. Aquest conjunt de fonts d'informació i eines es denomina PLE (Personal Learning Enviroment, en anglès). La definició completa és la següent: "conjunt de fonts d'informació, eines, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma recurrent per aprendre".

Tot i que un PLE es personal i ,per tant, variable. Hauria de contenir una estructura mínima comú per a tothom: fonts d’informació, eines de modificació i producció i xarxa personal d’aprenentatge o PLN (Personal Learning Network).  A més, la creació d’un PLE es continu en el temps, una creació de tota una vida on poden entrar i sortir els diferents recursos segons l’etapa on et trobis en cada moment.

Un exemple

 

*Symbaloo personal

Fonts d’informació: d’on obtenim la informació. Poden ser pagines web, biblioteques digitalitzades, blogs, Canals de YouTube, programes de televisió,etc.

Eines digitals: Eines per a modificar, presentar i produir informació. Alguns exemples poden ser Blogger o WordPress per crear blogs, Picktochart o Genially per a presentar o WeVideo i PowToon per a proudir videos.

Xarxa personal d’aprenentatge o Personal Leaning Network (PLN). Son aquelles persones amb les que pots compartir el coneixement i la experiencia i col·labores per a la creació de coneixement. Uns exemples poden ser Twitter, Facebook o Linkedin, fòrums o les eines de Google com Drive que faciliten el treball cooperatiu.

En la meva opinió el caràcter tant personal com individual del PLE requereix una certa maduresa per part de l'alumne o la persona que el crea o pot caure en l'error d'elegir un PLE erroni per a la cerca d'informació o que no sigui capaç de crear una bona xarxa de persones amb qui compartir i col·laborar, per tant, un adolescent de secundària pot no estar preparat per desenvolupar el seu PLE i que aquest sigui prou bo, per tant, en les primeres etapes de secundària considero que la creació del PLE tendra que estar guiat en cert grau pels professionals de l'educació (transformació del docent) i que una volta creada una base sòlida i amb l'experiència suficient, l'alumne podrà modificar-la a la seva conveniència. És a dir, seria convenient aplicar el concepte de 'scaffolding' però aplicat en la creació dels PLE's dels alumnes en les seves primeres etapes de consciència de l'aprenentatge amb l’objectiu de que aquests no es perdin en la immensitat de la xarxa.

PLE_Ester Ribas

REFLEXIÓ 

El PLE o Personal Learning Environment és un dels conceptes més actuals als cercles de tecnologia educativa. Els autors Jordi Adell i Linda Castañeda parlen del PLE com un complement a la feina que es fa avui en dia a les aules, és a dir, que no ve a substituir, ve a complementar els recursos i a millorar-los si es cau, aprofundint en un procés inherent a l’educació de les persones.

L’acrònim PLE no va aparèixer fins novembre del 2004 (J.Adell i L. Castañeda, 2010). Segons els mateixos autors, un PLE no és tant un sistema informàtic sinó un concepte i una manera d’utilitzar Internet, que suposa un canvi substantiu en la manera d’entendre el paper de les TIC en l’educació.

Els objectius dels PLEs són que cada persona pugui fixar els seus propis objectius d’aprenentatge, gestionin el seu aprenentatge mitjançant continguts i processos i aconsegueixi comunicar-se amb els altres.  A més, a banda d’ajudar-los a organitzar-se i gestionar-se, els serveix per treballar la competència aprendre a aprendre.

Defineixen el PLE com un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona fa servir de manera habitual per aprendre.

El PLE dependrà de les eines i les relacions amb la informació i amb altres persones. És a dir que el PLE s’ha d’entendre també com l’entorn de relacions humanes que ens ajuden a desenvolupar-nos i aprendre i com un entorn que serà personal i canviarà d’una persona a una altra. Com passa amb les persones, no hi haurà dos iguals. 

El meu Symbaloo

És inevitable, arribats a aquest punt, no mencionar plataformes com Twitter, Facebook o Instagram. Les xarxes socials són en bona part, una referència bàsica a l'hora de parlar dels nostres PLEs i els PLN, a través de les relacions personals que es creen. La irrupció d'eines digitals com el Picktochart i plataformes com Youtube, a més de les esmentades xarxes socials, han creat tot un món de recursos que ja són irrebatiblement part dels processos personals d'aprenentatge i del dia a dia de les persones, tant dels alumnes com per als professors. 

Quan observem un diagrama de PLE ens adonem de la complexitat del procés, per la gran quantitat de recursos disponibles que utilitzem al nostre dia a dia. 

En aquest sentit crec que radica la potencialitat d’un PLE com a docents, en estar preparats (contínuament en formació i al dia en noves tecnologies) per poder ser capaços d’oferir plataformes, eines, programes, maneres de relacionar-se, tot allò que pensem que pot funcionar a un PLE. Cada alumne llavor treballarà amb uns o uns altres i els barrejarà i organitzarà de manera personal. Conformarà així el seu propi entorn d’aprenentatge i el podrà reelaborar durant tota la seva vida segons les seves necessitats a cada moment.

Amb tot això, com hem d’ignorar que és un PLE i les seves potencialitats com a futurs docents? És indispensable aprendre a aprendre, aprendre a estudiar no només els continguts, sinó també estudiar com ho fem, de quina manera, amb quines eines o programes, com treballem, reflexionar sobre la feina que utilitzem en cada cas i fer-ho tenint en compte el nostre entorn social o personal. És a dir, el PLE és part inherent de nosaltres, com millor l’entenguem, millor podrem desenvolupar-nos. La nostra feina serà la d’ajudar a fer que cada alumne sigui capaç de conèixer el seu entorn d’aprenentatge personal i pugui aprofitar-lo al màxim.     

Bibliografia:

Castañeda, L. A. (2012, sept. 12). PLE Entornos Personales de Aprendizaje. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?time_continue=2&v=MPUlHtYfSzA

Adell Segura, J. & Castañeda Quintero, L. (2010) “Los entornos personales de aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el arepdizaje”. En Roig Vila, R. & Fiorucci, M. (Eds.) Claves para la investigación en innovación  y calidad educatives. La integración de las Tecnologias de la información y la Comunicación y la Interculutralidad en las aulas. Stumenti di recerca per l’innovacione e la qualità in ambito educativo. La Tecnologie dell’informazione e della Comucacione e l’Interculturalità nella scuola. Alcoy: Marfil-Roma. Roma TRE Universita degli studi. Recuperat de:

https://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta%C3%B1eda_2010.pdf

PLE - Noelia

Tal com afirma la meva companya a l’entrada anterior, el PLE és ‘un context on s’estableixen expressament i intencionadament quin són els elements i recursos involucrats en el nostre aprenentatge’. Com a futurs docents, no només hem de formar als alumnes mitjançant la transmissió de continguts, sinó que també els hem d’ensenyar a organitzar i gestionar el seu propi entorn educatiu. D’aquesta manera, es treballarà la competència bàsica d’aprendre a aprendre.

Per començar, és essencial exposar en què ens hem basat per elaborar el nostre PLE. A la nostra entrada sobre l’autoregulació de l’aprenentatge ja destacàvem la utilitat de les estratègies cognitives proposades per Zimmerman a l’hora d’acabar de perfilar el sentit cíclic que pretenem transmetre en aquest blog amb la roda de coneixements ‘societat - docent - alumne’. Així, per tal d’integrar el PLE en aquesta roda, l’hem construït seguint les fases de Zimmerman que es poden veure a la imatge adjunta.

A més, un altre tret característic del nostre PLE és el seu caràcter tecnològic, ja que l’hem realitzat mitjançant l’eina digital Piktochart i les aplicacions en línia que hem introduït al diagrama compten amb l’enllaç corresponent. Això confirma la idea de Calvo (175) al mencionar que els PLE problematitzen la figura del docent com la personalització del saber, ja que ara el coneixement es crea a través de la interacció entre els usuaris i els mitjans de comunicació digitals que tenim a l’abast. Per això mateix, el PLE no és un espai estàtic i aïllat de la societat digital en la qual ens trobem, sinó que és un entorn interactiu que es pot anar modificant i que està en xarxa.

També cal destacar que, en els PLE, l’aprenentatge col·laboratiu esdevé una dimensió fonamental ja que, en realitat, tal com afirma Calvo (175), aquest diagrama sobre l’entorn d’aprenentatge és un ‘remix de conceptes i aportacions’ on la interconnexió entre els elements crea noves realitats. De fet, les tecnologies digitals en les quals es basa el nostre PLE permeten que el creador de l’entorn educatiu pugui ser emissor i receptor de missatges a la vegada, prioritzant així la bidireccionalitat (Tedesco i García 91). En específic, Blogger, Twitter i Piktochart, per exemple, són algunes de les eines digitals que formen part del nostre PLE i que permeten aquesta bidireccionalitat, ja que es poden utilitzar com a font d’informació i com a plataforma per publicar reflexions pròpies.

En conclusió, el docent hauria d’ensenyar als alumnes a autoregular els seus entorns educatius mitjançant la creació de PLEs per tal de treure el màxim partit al procés educatiu. I, si el món del s.XXI està marcat per les TIC, què millor que integrar l’ingredient digital en aquest diagrama personal? Si el punt de partida a l’hora d’adquirir coneixements és l’administració de l’espai d’aprenentatge, les eines tecnològiques han de ser les protagonistes des d’aquest moment, i els docents som els encarregats de dur a terme aquesta missió.

BIBLIOGRAFIA

Calvo González, S. (2012). Entornos personales de aprendizaje en red: relación y reflexión dialéctico-didáctica a partir de plataformas virtuales. Revista Iberoamericana De Educación, 60, 173-190.

Teresco. B, i García Leiva. (2007) A Tecnologías digitales en educación: ¿complacer o cruzar fronteras? Algunas ideas para el debate desde el paradigma crítico-reflexivo. Tecnología y Comunicación Educativas, 20 (45), 86-102.

PLE - Laura

En aquesta ocasió, Tiching Eivissa deixa de banda les entrades grupals. Quin és el motiu? Tant en aquesta com en les properes publicacions, ens centrarem a parlar dels PLEs (personal learning environment) o entorns personals d’aprenentatge -que com el seu nom indica es tracta d’una cosa personal i particular.

El primer que hem de saber per tal de fer una reflexió sobre el PLE és a què ens estem referint amb aquest concepte. Segons Adell i Castañeda, el ple és el “conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre” (la meva traducció, 7: 2010). Per tant, el PLE es tracta d’explicitar d’on extraiem la informació i quines són les nostres lectures; quines són les accions que duim a terme per a aprendre, és a dir, mentre feim què estem aprenent; i amb qui és possible aquest aprenentatge, la part on el fet de compartir té el protagonisme. És a dir, és un context on s’estableixen expressament i intencionadament quin són els elements i recursos involucrats en el nostre aprenentatge.

Per altra banda, una de les característiques que s’ha de tenir en compte parlant del PLE -encara que parega obvi- és que aquest no es tracta d’una eina per tal de gestionar el nostre entorn d’aprenentatge, sinó que el PLE és el nostre entorn. Es tracta d’un enfoc pedagògic, no una eina. Identificar el nostre PLE consisteix a ser conscients del nostre propi procés d’aprenentatge. Actualment, gràcies a les possibilitats que ens ofereixen la infinitud de recursos TIC, no només es tracta de tenir una organització en el nostre cap, sinó que podem explicitar-lo i gestionar-lo de manera virtual.

Una vegada jo mateixa vaig aprendre això, hi havia uns quants dubtes que rondaven per la meva ment: quina era la situació del PLE abans que el definissin? Com es reconeixia abans de la tecnologia? Em semblava que només podia existir en un entorn virtual. Gràcies a les paraules de Castañeda (2012), he après que el PLE sempre ha existit, és només que avui dia s’ha vist sobrepassat per la gran quantitat d’informació i de recursos que tenim al nostre abast en la societat actual.

I quina és la importància que tenen els PLEs per a nosaltres com a futurs docents? A més d’ajudar-nos en la nostra organització i formació, considero que hauríem d’informar els alumnes sobre què consisteix per tal que així siguin conscients del seu procés d’aprenentatge. A més, a banda d’ajudar-los a organitzar-se i gestionar-se, els serveix per treballar la competència aprendre a aprendre.

En definitiva, com a persones en contínua formació, ara que sabem tot el que comporta l’entorn personal d’aprenentatge, hauríem de dedicar-li una estona a reflexionar per tal de saber com millorar i què és el que hauríem de canviar en el nostre aprenentatge. A més, amb el coneixement que pot ser un entorn presencial o virtual, hauríem d’aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les TIC i crear un espai visible per tal de tenir sempre organitzat de manera visual el nostre PLE, amb tots els recursos necessaris al nostre abast en qualsevol moment.

Bibliografia

Adell Segura, J. & Castañeda Quintero, L. (2010) “Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje”. En Roig Vila, R. & Fiorucci, M. (Eds.) Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Stumenti di ricerca per l’innovaziones e la qualità in ámbito educativo. La Tecnologie dell’informazione e della Comunicaziones e l’interculturalità nella scuola.Alcoy: Marfil – Roma TRE Universita degli studi

Castañeda, L. (2012, sept. 12). PLE Entornos Personales de Aprendizaje. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?time_continue=2&v=MPUlHtYfSzA