Qui som?

NOELIA: 
El meu nom és Noelia i sóc recién graduada del grau en Estudis Anglesos a la Universitat de Barcelona. Quan als vuit anys em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès, la meva professora em va transmetre la seva passió per la docència i per l’idioma, de manera que des de petita he tingut molt clar que vull ser professora d’anglès de secundària.

Encara no he tingut la sort de poder donar classes, ja que només he treballat de temporada a botigues. També m’agradaria destacar que durant la carrera he confirmat la meva passió per la literatura anglesa i espero algun dia poder contagiar als alumnes amb aquesta. D’aquesta manera, estic començant aquest màster amb molta il.lusió, moltes ganes i amb un poc de por també, ja que ara tinc més aprop que mai la raó per la qual he estat estudiant sis anys d’institut i quatre de carrera.

Estic segura de que la formació que rebré en aquest màster em farà desaparèixer la por i multiplicará les ganes de començar a treballar!


CARLOS:

El meu nom és Carlos, vaig néixer i créixer a Eivissa i actualment tinc 27 anys. Vaig ser estudiant de GADE en la UIB i en la Universitat de Barcelona, després d'uns anys vivint a Barcelona vaig decidir tornar, la meva manera de ser i l'afecte que tinc cap a la illa van fer que la decisió sigui, aparentment, definitiva.

Després d'un parell d'experiències poc satisfactòries en l'àmbit laboral relacionat amb la meva titulació, vaig acabar treballant en l'aeroport durant les temporades. Actualment és el meu treball i en el qual estic a gust, però la possibilitat de ser professor em crida poderosament l'atenció.

Fa temps que la idea em rondava el cap. Record amb certa nostàlgia quan explicava problemes matemàtics al meu cosí petit i la petita satisfacció que em proporciona veure com els resol. Amb els anys he anat perdent la vergonya escènica i la meva timidesa i és ara que sento estar preparat per prostrar-me davant 25 alumnes i poder explicar-los una mica del que sé i, sobretot, formar-los com a persones.



LAURA:
Jo sóc na Laura. Aquest juny vaig graduar-me al Grau en Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Barcelona, el que seria com un conjunt de filologia anglesa i filologia hispànica. Vaig triar aquesta carrera perquè tenia clar que volia ser professora d'anglès als instituts, però així també podia obrir-me una altra porta i ensenyar castellà, per exemple a estrangers.

Com sabia que el que volia en el futur estava relacionat amb nens, amb 18 anys vaig fer el curs de monitora de temps lliure per tal de trobar una feina de temporada que estigués almenys una mica relacionada. Des d'aquell moment he estat treballant com a monitora a escoles d'estiu i sincerament m'encanta. A més, durant aquest últim curs, també he treballat com a monitora (en dies puntuals) en una acadèmia d'anglès amb boixos petits a Barcelona. 

Aquest màster és el pas següent que he de donar per tal d'arribar finalment a la professió per la qual vaig començar a estudiar la meva carrera.


ESTER:
Em dic Ester, sóc llicenciada en Belles Arts, carrera a la qual vaig accedir sense tenir molt clar què volia fer en el futur però ssabent en quines matèries em sentia còmoda.
Durant el segon any de carrera vaig descobrir que era el camp de la conservació i restauració de béns culturals i vaig començar a cursar algunes assignatures. Vaig acabar fent els projectes de carrera sobre restauració de material arqueològic imés tardun postgrau de la mateixa matèria juntament amb una beca de Col·laboració que vaig dur a terme a l'Institut de Restauració de Patrimoni de la UPV.
En tornar vaig ser cada vegada més conscient que potser viure a Eivissa comportaria abandonar la meva professió com a mínim temporalment, així que vaig començar a treballar com a professora fent classes particulars de pintura i manualitats i com a voluntària a escoles fent extraescolars. Mentre finalitzava la meva formació de monitora de temps lliure i realitzava les pràctiques, em va arribar el meu primer treball com a restauradora a l'illa.  Vaig fer feina dos anys per a l'Ajuntament d'Eivissa. Durant aquest temps mai vaig deixar de treballar amb nens tot i no necessitar-ho i vaig seguir la meva formació com a directora-coordinadora d'activitats de temps lliure, el que m'ha permès treballar com a directora a l'escola d'estiu de l'Ajuntament d'Eivissa durant els dos últims anys, participant també a programes de la regidoria de joventut com Les Tardes al C19 o programes d’oci juvenil com el VJN. El treball amb els nens, els monitors, les famílies i tots els elements que fan que una roda tan gran com una escola amb 300 nens o un centre de creació jove funcioni em desperta molt d'interès.
Ara i des de fa una mica més d'un any faig feina com a conservadora a l'Arxiu d'Imatge i So del Consell d'Eivissa i realitzo visites guiades per a nens al Museu Etnogràfic de Santa Eulàlia. És una feina que m'omple i em sento immensament afortunada d'haver arribat al lloc on sóc ara, invertint pel camí tantes ganes i esforç.
Des de l'any passat tinc la idea rondant-me pel cap de fer aquest MFPR. Crec que aquest és un bon moment per realitzar-lo, tot i que he hagut de deixar la feina que tenia a les tardes (per a un autònom això és una decisió arriscada) i de saber que fer-ho juntament amb el treball que tinc als matins no serà fàcil. Però aquí estic, amb il·lusió i moltes ganes de seguir experimentant i aprenent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario