En la nostra entrada anterior, parlàvem sobre la necessitat d'un canvi en el paper del professor. En aquesta entrada, gràcies a les lectures i les exposicions dels nostres companys, reflexionarem sobre quin hauria de ser el nou rol del docent. Amb la sobreinformació de contingut fruit del canvi en la societat del s. XXI, no podem deixar que els alumnes treballin sols. Per això, diferents experts en educació ens mostren les seves propostes.
Segons el document de Siemens (2008), el professor no pot centralitzar tot el coneixement. Per això, hauria de complir et funcions bàsiques: amplificar els continguts propis, fer de guia per als alumnes, analitzar els continguts, afegir-ne, ensenyar a filtrar la informació, modelar aquesta informació i ser constant.
Una altra de les propostes ve donada pel model TPACK (2012). Tenir un coneixement específic de la matèria no és suficient, un bon professor és el resultat de tres tipus diferents de coneixement: pedagògic, tecnològic i conceptual. El docent ha de ser conscient de com pot variar la manera d'ensenyar i aprendre en cada situació aplicant aquest conjunt.
Pel que fa a la UNESCO (2017), destaca la necessitat d’evolucionar des del tradicional expert transmissor de coneixements o sage on the stage (‘savi a l’escenari’) cap a una figura docent co-constructora dels continguts, basada en el mètode d’aprenentatge guides on the side (‘que guia al costat’), on la col·laboració dels alumnes és primordial i el llibre de text es substitueix per l’aprenentatge interactiu a través de les TIC. Aquest enfocament constructivista de la docència s’aconsegueix mitjançant el treball en equip, la projecció d’uns criteris d’avaluació clars i auto i co-avaluació, la constant reflexió de l’alumnat, i la participació activa dels estudiants. Per sotmetre als alumnes a reptes cognitius el professor pot utilitzar tècniques de scaffolding (andamiatge) i proposar diferents fonts d’informació.
Per altra banda, el model Holístic (2018) recull les competències que hauria de tenir un docent en l’era digital i les separa en sis punts diferents (1-3,4-6): ser generador i gestor de pràctiques
pedagògiques emergents; saber aplicar la tecnologia per tal que sigui útil per als alumnes; no només
arribar a experiències pròpies o del disseny educatiu, sinó relacionar aquestes
dues i utilitzar la tecnologia per a penetrar en cadascuna i en cada fase; ser capaç d'evolucionar conjuntament amb les tecnologies; convertir els alumnes en persones crítiques per construir el seu propi discurs i saber utilitzar els models
digitals per a poder comunicar-se a les famílies.
Bibliografia i webgrafia:
Esteve, F., Castañeda, L. y Adell, J. (2018). Un Modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado (RIFOP) 91(32.1). Versió post-print de 9 de març de 2018, consultada el 05 de nov. 2018 https://aufop.blogspot.com.es/2018/03/rifop-91-321-un-modelo-holistico-de.html
Georgie Siemens. (2008) Learning and Knowing in Networks: Changing roles for Educators and Designers, https://eclass.uoa.gr/modules/document/file.php/PPP233/%CE%AC%CF%81%CE%B8%CF%81%CE%B1%20%CE%B2%CE%B9%CE%B2%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CE%B3%CF%81%CE%B1%CF%86%CE%AF%CE%B1%CF%82/Siemens%202008.pdf Consultat 05 nov. 2018.
Instituto Nacional de Tecnologias Educativas y de Formación del Profesorado. (2017) Marco Común de Competencia Digital Docente. https://aprende.intef.es/sites/default/files/2018-05/2017_1020_Marco-Com%C3%BAn-de-Competencia-Digital-Docente.pdf Consultat 05 nov. 2018.
Matthew J. Koehler. (2012) TPACK Explained, http://matt-koehler.com/tpack2/tpack-explained/ Consultat 05 nov. 2018.
UNESCO (2017) Transforming Teaching, Learning, and Assessment http://www.ibe.unesco.org/sites/default/files/resources/03_transforming_teaching_learning_and_assessment_31oct.pdf Consultat 05 nov. 2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario