PLE - Noelia

Tal com afirma la meva companya a l’entrada anterior, el PLE és ‘un context on s’estableixen expressament i intencionadament quin són els elements i recursos involucrats en el nostre aprenentatge’. Com a futurs docents, no només hem de formar als alumnes mitjançant la transmissió de continguts, sinó que també els hem d’ensenyar a organitzar i gestionar el seu propi entorn educatiu. D’aquesta manera, es treballarà la competència bàsica d’aprendre a aprendre.

Per començar, és essencial exposar en què ens hem basat per elaborar el nostre PLE. A la nostra entrada sobre l’autoregulació de l’aprenentatge ja destacàvem la utilitat de les estratègies cognitives proposades per Zimmerman a l’hora d’acabar de perfilar el sentit cíclic que pretenem transmetre en aquest blog amb la roda de coneixements ‘societat - docent - alumne’. Així, per tal d’integrar el PLE en aquesta roda, l’hem construït seguint les fases de Zimmerman que es poden veure a la imatge adjunta.

A més, un altre tret característic del nostre PLE és el seu caràcter tecnològic, ja que l’hem realitzat mitjançant l’eina digital Piktochart i les aplicacions en línia que hem introduït al diagrama compten amb l’enllaç corresponent. Això confirma la idea de Calvo (175) al mencionar que els PLE problematitzen la figura del docent com la personalització del saber, ja que ara el coneixement es crea a través de la interacció entre els usuaris i els mitjans de comunicació digitals que tenim a l’abast. Per això mateix, el PLE no és un espai estàtic i aïllat de la societat digital en la qual ens trobem, sinó que és un entorn interactiu que es pot anar modificant i que està en xarxa.

També cal destacar que, en els PLE, l’aprenentatge col·laboratiu esdevé una dimensió fonamental ja que, en realitat, tal com afirma Calvo (175), aquest diagrama sobre l’entorn d’aprenentatge és un ‘remix de conceptes i aportacions’ on la interconnexió entre els elements crea noves realitats. De fet, les tecnologies digitals en les quals es basa el nostre PLE permeten que el creador de l’entorn educatiu pugui ser emissor i receptor de missatges a la vegada, prioritzant així la bidireccionalitat (Tedesco i García 91). En específic, Blogger, Twitter i Piktochart, per exemple, són algunes de les eines digitals que formen part del nostre PLE i que permeten aquesta bidireccionalitat, ja que es poden utilitzar com a font d’informació i com a plataforma per publicar reflexions pròpies.

En conclusió, el docent hauria d’ensenyar als alumnes a autoregular els seus entorns educatius mitjançant la creació de PLEs per tal de treure el màxim partit al procés educatiu. I, si el món del s.XXI està marcat per les TIC, què millor que integrar l’ingredient digital en aquest diagrama personal? Si el punt de partida a l’hora d’adquirir coneixements és l’administració de l’espai d’aprenentatge, les eines tecnològiques han de ser les protagonistes des d’aquest moment, i els docents som els encarregats de dur a terme aquesta missió.

BIBLIOGRAFIA

Calvo González, S. (2012). Entornos personales de aprendizaje en red: relación y reflexión dialéctico-didáctica a partir de plataformas virtuales. Revista Iberoamericana De Educación, 60, 173-190.

Teresco. B, i García Leiva. (2007) A Tecnologías digitales en educación: ¿complacer o cruzar fronteras? Algunas ideas para el debate desde el paradigma crítico-reflexivo. Tecnología y Comunicación Educativas, 20 (45), 86-102.