Reflexió - Laura G.

Com ja vaig esmentar en la meva presentació, sempre he sabut que volia dedicar-me a la docència. En aquest cas, aquest màster era la passa que faltava en la meva formació per tal d’arribar a aconseguir aquell desig que m’animava a estudiar. El meu punt de partida eren només els meus records com alumna i la motivació d’arribar a ser com aquells professors que varen deixar empremta no només en la meva formació acadèmica i professional, sinó també en la meva vida personal. Per tant, vaig començar el curs amb moltes ganes, inseguretats també, però sobretot il·lusió. 

En començar les classes teòriques, vaig sentir-me una mica atabalada per la quantitat d’informació i treball que havia de manejar un docent. Però aviat aquesta sensació va desaparèixer, i va ocupar el seu lloc l’emoció que tots els professors transmetien de voler canviar la situació i el sistema actual. Sobretot, em va servir per reflexionar sobre la necessitat de canvi i l’objectiu utòpic cap al qual hauríem d’encaminar-nos. Amb la visió del coneixement teòric, vaig animar-me a formar part d’aquest seguit de professors que aposten per un nou futur, amb noves metodologies, recursos, idees… I no només vaig aprendre d’ells, sinó que també m’han influït positivament les múltiples visions i perspectives dels meus companys i els seus coneixements, tots encaminats cap a una mateixa finalitat: aconseguir el repte de millorar sempre. En definitiva, vaig reafirmar les meves ganes de convertir-me en professora. 

Però, que va passar en el moment del primer contacte amb la realitat de l'aula als centres? Essent honesta, vaig pensar que tot allò que veiem a nivell teòric era una il·lusió -una mena de fantasia en un món ideal- que no tenia cabuda en la realitat. Quant al meu centre, comparteixo la idea del meu company: la metodologia e innovació de l’educació que veiem a la nostra teoria dista de la realitat de l’institut. En qualsevol cas, en lloc de cercar culpables o acceptar el mètode que proposa la realitat, segueixo apostant per un model més utòpic. Què seria l’ideal? Que totes les persones involucrades en l’àmbit educatiu es trobessin en una formació constant i comptessin en tot moment amb la motivació per aconseguir millorar sempre. Per tant, és una feina conjunta que, encara que no en un futur immediat, realment considero que arribarem a aconseguir. Queda molta feina per fer, però, per acabar amb la meva reflexió, no perdem de vista les paraules de Gandhi: “The future depends on what you do today.” Així que, ànim companys, amb petites passes ho aconseguirem!