Ja en publicacions anteriors, des de Tiching Eivissa reflexionàvem sobre com la incorporació de les TIC i la presència d’Internet dins l’àmbit educatiu han deixat de ser un recurs afegit i s’han convertit en eines bàsiques dins les aules, no només per al professorat, sinó també per l’alumnat. Partint d’aquest punt, en aquesta entrada ens centrem en concret en el paper que juga l’educació oberta.
Cal tenir en compte que, parlar d’educació oberta fa referència a molt més que no només llibres de text en línia, sinó també de compartir tot tipus de continguts i recursos. Però, siguem sincers, aquesta concepció d’educació suposaria deixar totalment enrere l’educació tradicional, i això, no s'aconsegueix d’un dia per l’altre.
La utopia d’una educació oberta comença a esvair-se quan trobem que l'accés a tecnologies educatives sol estar restringit per infraestructures i eines privades. A més, en els darrers anys, han desaparegut plataformes digitals enduent-se així la totalitat dels recursos creats i sense la possibilitat de recuperar-los. Altres plataformes, una vegada assolida certa popularitat, han esdevingut de pagament o han canviat les condicions d'ús d’un dia per l’altre limitant-ne així l’accés lliure. Per tant, una amenaça visible per l’educació oberta resideix en l'interès econòmic que posseeix un mercat tan important com és l’educació.
Per altra banda, les grans corporacions tecnològiques, les editorials, i les universitats imposen un mercat global de recursos i eines que marquen les polítiques educatives. Per combatre aquesta situació, s’haurien de desenvolupar eines de software lliure i servidors amb recursos oberts de manera que els docents no depenguin de plataformes comercials per crear-los i compartir-los. D’aquesta manera, entre tots els participants de la comunitat educativa, crearíem una xarxa infinita de recursos totalment lliures, accessibles per a tothom i menys costosos. Continguts àgils i eficients. Així, els professors podran adaptar millor les classes a les circumstàncies dels seus alumnes i aquests, quan no estiguin a l’escola, també podran continuar amb la seva educació d’una manera més fàcil. Aquesta metodologia permetria crear continguts reutilitzables i adaptables per altres.
Per tant, per tal d’anar preparant el camí cap a una educació oberta, hauríem de canviar algunes polítiques educatives i la visió que els continguts creats per la comunitat educativa són només per a un grup d’alumnes i per últim, les institucions haurien d’evitar el foment de continguts privats a l’àmbit educatiu. És a dir, des de les grans institucions s’hauria de fomentar la creació de materials d’accés lliure i motivar als professors a crear o utilitzar contingut per tal d’aconseguir un aprenentatge més flexible i adaptat als alumnes. En definitiva, la utopia ens porta cap a un horitzó de canvi on compartir, estalviar temps i energia, i aconseguir avenços comuns. Tot per tal de millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge, així com per a acostar-ho al món d'avui: global, connectat, ràpid i sense fronteres. En definitiva, compartir i créixer junts.
